• Imprimeix

Què és l'automedicació?

Imatge_capsa_automedicacio2Automedicar-se és prendre medicaments per iniciativa pròpia sense cap intervenció per part del metge o metgessa (ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament)

L’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com ara el dolor, la febre, l'acidesa d’estómac, el refredat, etc. i durant un temps limitat. De fet, existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i que es poden comprar a la farmàcia. Tanmateix, que un medicament no requereixi recepta mèdica per a la seva dispensació, no vol dir que sigui innocu i no pugui resultar perjudicial en determinades situacions, ja que no deixa de ser un medicament. Així doncs, davant del dubte cal consultar al metge.

Un cas diferent seria l’automedicació amb medicaments que requereixen recepta i que, per tant, han de ser prescrits per un metge. Aquesta és doncs una pràctica desaconsellada. Un exemple seria la presa d’antibiòtics sense prescripció mèdica davant la sospita d’una infecció. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió d’un metge.

 

L’automedicació sense control mèdic o farmacèutic comporta una sèrie de riscs per a la salut que en molts casos són desconeguts pels ciutadans:

  • Aparició d’efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació.
  • Pèrdua de l’efecte del medicament al utilitzar-lo en casos no indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels qual no són efectius.
  • Dependència o addicció al medicament.
  • Amagar processos clínics greus i per tant retardar un possible diagnòstic i tractament.
  • Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una augment o disminució de l’efecte del medicament.
  • Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió d’un metge o metgessa.

Aquests riscs poden evitar-se seguint uns consells bàsics sobre l’automedicació:

  • No preneu cap medicament que necessiti recepta sense la supervisió del vostre metge o metgessa.
  • En el cas de medicaments que no requereixen recepta mèdica, demaneu consell al farmacèutic o farmacèutica.
  • En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consulteu sempre al metge o metgessa abans de prendre cap medicament.
  • L’automedicació responsable ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o el vostre estat empitjora, consulteu al metge o metgessa.
  • Informeu al vostre metge o metgessa de tots els medicaments que preneu o heu pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc).
  • Llegiu i conserveu el prospecte de tots els medicaments. És important saber què preneu, perquè ho preneu i com i quan heu de prendre-ho.
  • Conserveu els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc. A més, l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conservació.
  • Eviteu el consum d’alcohol quan preneu medicaments perquè pot afectar a la vostra capacitat de reacció, per exemple, en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.

 

Atenció: Davant qualsevol dubte sobre la vostra medicació, consulteu al metge o farmacèutic.

1. Automedicación: riesgos y beneficios. CADIME (Centro Andaluz de Información de Medicamentos) 1996 [cited 2009; Available from: http://www.easp.es/web/documentos/BTA/00001215documento.pdf.

2. L'automédication (EurekaSanté: L'information médicale grand public de référence). Vidal [cited Maig 2009; Available from: http://www.eurekasante.fr/medicaments/automedication.html.

3. Bradley, C. and A. Blenkinsopp, Over the counter drugs. The future for self medication. BMJ, 1996. 312(7034): p. 835-7.

4. Puuillard, L'automedication. Rapport adopté lors de la session du Conseil national de l’Ordre des médecins. Février 2001. Dr. Jean Pouillard., 2001.

 

Data d'actualització:  27.04.2011