La depressió és quelcom més que sentir-se trist o infeliç alguns dies en moments difícils de la vida. La depressió major és una malaltia greu que afecta de forma important la qualitat de vida de les persones afectades. Pot produir ansietat, insomni, manca de gana i d’interès per les coses, pessimisme i sentiments de culpa. En cas que presenteu algun d’aquests símptomes, cal que us adreceu al metge.

Per fer-ne el diagnòstic, el metge valora els símptomes, la seva durada i l’impacte en el funcionament de la vida diària. Els tractaments farmacològics i els no farmacològics, com la psicoteràpia, s’utilitzen per millorar la depressió.

Aquest article explica les pautes que es segueixen actualment per tractar la depressió major, quins medicaments hi ha disponibles, com funcionen, com s'administren i quins són els principals efectes adversos.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

El metge decideix si us cal prendre medicaments en funció dels vostres símptomes, la seva gravetat i l’impacte en la vida diària. Si presenteu una depressió lleu, és probable que el vostre metge no us recepti medicaments des del principi i us recomani iniciar programes d’exercici físic, autoajuda o teràpia psicològica.

En cas que patiu una depressió moderada o greu, el metge us prescriurà un tractament amb fàrmacs antidepressius, combinat o no amb tractament psicològic.

 

El cos humà fabrica unes substàncies anomenades “neurotransmissors” que serveixen per transmetre informació d’una neurona a una altra i també controlen l’estat d’ànim i les respostes a l’estrès, per exemple.

Els neurotransmissors més relacionats amb la depressió són la serotonina, la dopamina o la noradrenalina, entre d’altres.

La majoria d’antidepressius ajuden el sistema nerviós a elevar els nivells d’aquests neurotransmissors.

 

Hi ha diferents grups de medicaments. Els més habituals són: 

- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).

- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN ).

- Antidepressius tricíclics.

 

 

Els antidepressius s’administren via oral. A la taula podeu consultar quan es recomana prendre cada medicament.

 

La majoria de persones que prenen un antidepressiu poden experimentar algun efecte secundari. De vegades els efectes indesitjats lleus, com nàusees, vòmits, insomnis, canvis de pes, etc., es poden produir al principi del tractament, però solen desaparèixer ràpidament.

Alguns medicaments per a la depressió també poden produir insomni, pèrdua o guany de pes, problemes per tenir relacions sexuals, etc.

Altres efectes secundaris molt poc freqüents, però greus, són l’anomenada síndrome serotoninèrgica (tremolors, convulsions, febre, diarrea o rigidesa muscular) o els pensaments suïcides. Si presenteu aquests símptomes, contacteu immediatament amb el vostre metge.

En el cas de nens, adolescents i adults joves, cal extremar el seguiment dels efectes dels fàrmacs antidepressius ja que tenen un risc de suïcidi més alt.

 

El metge selecciona el medicament més adequat per a vosaltres en funció de l’edat, la gravetat de la malaltia i els símptomes.

Se sol començar el tractament amb medicaments del grup dels inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS) ja que són fàrmacs efectius, segurs i solen causar menys efectes adversos que altres medicaments.

En alguns casos, la gent gran ha de prendre dosis més baixes.

 

Alguns medicaments poden afectar el futur nadó. Per tant, si esteu prenent medicació antidepressiva i voleu planificar un embaràs cal que consulteu amb el metge.

Durant l’embaràs i, més freqüentment, el postpart, es poden presentar símptomes depressius. En aquest cas, el vostre metge valorarà la necessitat de prescriure-us tractament.

 

El tractament pot tardar un mes o mes i mig a fer efecte. Per tant, és molt important que no el deixeu sense consultar-ho amb el metge.

 

Si el tractament no és efectiu després d’un mes o mes i mig, el vostre metge us pot recomanar un augment de la dosi del medicament que preneu, un canvi d’antidepressiu o la combinació amb altres medicaments.

 

El vostre metge us indica la durada del tractament. Tot i que us trobeu millor, és important que no l’interrompeu, ja que la depressió podria tornar.

Si es tracta d’un primer episodi antidepressiu, es recomana mantenir el tractament un mínim de 6 mesos un cop s’hagin resolt els símptomes.

El metge ha d’anar valorant la necessitat de continuar el tractament.

 

No heu de deixar de cop el tractament. Si ho feu, podeu patir efectes adversos o síndrome de retirada (trobar-vos malament quan no preneu el medicament).

Per deixar de prendre el medicament amb seguretat, el metge us ha d’indicar una reducció progressiva de la dosi durant un període de diverses setmanes. La durada d’aquest període dependrà del medicament utilitzat.

 

Sí. Els antidepressius poden interaccionar amb altres medicaments i produir més efectes adversos o reduir la seva eficàcia. Per això és important que informeu el metge dels medicaments que preneu, inclús d’aquells que compreu a la farmàcia sense recepta. Per exemple, els antidepressius ISRS poden augmentar els efectes adversos gastrointestinals dels antiinflamatoris (ibuprofèn, naproxèn, etc.).

 

 

 

 

Com s’administra?

Augmentaré de pes?

Em pot produir disminució del desig sexual?

Em pot provocar son o bé insomni?

Què he de recordar?

Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS)

Citalopram

1 cop al dia

+

+

 

 

  insomni

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’inici del tractament poden produir nàusees, vòmits o diarrea 

 

 

 

 

 

 

 

Escitalopram

1 cop al dia

+

+

Fluoxetina

1 cop al dia, al matí

+

+

Fluvoxamina

1 cop al dia, a la nit

+

+

Paroxetina

1 cop al dia, al matí amb l’esmorzar

++

+++

Sertralina

1 cop al dia

+

+

Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN)

Desvenlafaxina

1 cop al dia

-/+

+

  

 

insomni

  

 

 

 

Poden augmentar la pressió arterial. Informeu el vostre metge si teniu hipertensió.

 

  

Duloxetina

1 cop al dia

-/+

+

Venlafaxina

Venlafaxina Retard: 1 cop al dia

Venlafaxina no retard: 2 o 3 cops al dia

-/+

+

Antidepressius tricíclics (ATC)

Amitriptilina

1 cop al dia a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia

+++

+++

  

 

 

 somnolencia

 

 

 

 

-Poden produir de manera més probable que altres medicaments: restrenyiment, boca seca, retenció d’orina, visió borrosa o tremolor.

- No són la millor opció per a la gent gran.

-Poden produir una baixada de pressió arterial, que notareu com un mareig, quan passeu d’estar asseguts a drets.

Clomipramina

1 cop al dia. Els comprimits es poden partir per la ranura però no s’han de mastegar.

+++

+++

Doxepina

1 cop al dia,  a la nit. També es pot prendre diversos cops al dia

+++

++

Imipramina

1-3 cops al dia

+++

++

Nortriptilina

3-4 cops al dia

++

++

Altres

Bupropió

1 cop al dia, al matí

-

-

 

 insomni

 

-Pot augmentar la pressió arterial. Informeu el vostre metge si teniu hipertensió.

- Pot produir pèrdua de gana, cansament, nàusees, vòmits.

- Pot produir convulsions en persones amb risc de convulsions.

Mirtazapina

1 cop al dia, abans d’anar a dormir

+++

-

 somnolencia

-Pot produir augment de la gana, mal de cap o  boca seca.

-: cap efecte; +: efecte lleu, ++: efecte moderat; +++: efecte elevat.

insomniInsomni o nerviosisme; somnolenciaSomnolència

 

Aquest llistat només inclou els medicaments més freqüents. No és un llistat exhaustiu de tots els antidepressius que existeixen.

Vegeu el quadre 

 

Data d'actualització:  09.06.2017