• Imprimeix

Accés als medicaments per a malalties minoritàries

Les malalties minoritàries afecten, de manera independent, pocs ciutadans, però, en global, afecten un 6-8% de la població total europea

17/04/2018 08:04
imatge

Les malalties minoritàries, malgrat ser de baixa prevalença quan es valoren de forma independent, poden afectar fins a un 8% de la població total europea. Acostumen a ser malalties de difícil diagnòstic i els medicaments actualment disponibles per al seu tractament són escassos.

Per tal de promoure la investigació i el desenvolupament clínic dels medicaments orfes s’han creat diferents incentius per part de les agències reguladores,per exemple, la designació com a medicament orfe de l’Agència Europea del Medicament (EMA), tot i que també, per als medicaments no orfes, però igualment indicats per a malalties minoritàries, l’EMA ofereix ajudes per a la seva autorització.

Són diversos els factors que determinen la disponibilitat a aquests medicaments per part dels pacients. Aquest estudi detalla 3 d’aquests factors: el nombre de medicaments disponibles, temps fins a poder disposar-ne i el seu cost en 22 països europeus, incloent-hi Espanya, en el període d’estudi 2005-2014.

En aquest període, van rebre autorització europea 125 nous fàrmacs indicats per a malalties minoritàries, dels quals, 71 van ser designats com a orfes. De mitjana, s’autoritzen entre 7 a 15 fàrmacs a l’any. Alemanya i Regne Unit són els països on el medicament està més disponible (s’entén aquest concepte com la disponibilitat del fàrmac al mercat de manera contínua, sense interrupcions durant 1 any). Per contra, el mercat més petit correspon a Grècia i Bulgària, entre d’altres. A més, Alemanya és també el país on el fàrmac està més ràpidament disponible: només 3 mesos després de rebre autorització. A Àustria, Finlàndia, França i Grècia, l’accés es garanteix aproximadament a l’any de l’autorització. A altres països, el temps es demora fins als 2,6 anys.

Del total del pressupost farmacèutic destinat a malalties minoritàries, Alemanya i Eslovènia en destinen més (un 8% del total). En contrast, a Noruega i la República Txeca es destina un 3% del total.