• Imprimeix

Beneficis de l’exercici físic en els pacients en tractament antineoplàstic

L’objectiu d’aquesta revisió és descriure com l’exercici físic pot reduir tant els símptomes associats com els possibles efectes adversos dels medicaments per tractar diferents tipus de neoplàsia

15/05/2018 15:05
imatge

El tractament farmacològic antineoplàstic pot comportar simptomatologia i efectes no desitjats, que poden inclús perdurar un cop finalitzat el tractament. L’objectiu d’aquesta revisió és descriure com l’exercici físic pot reduir tant els símptomes associats com els possibles efectes adversos dels medicaments per tractar diferents tipus de neoplàsia.

Per realitzar-lo, s’han classificat els símptomes que poden estar presents en supervivents de càncer, segons aspectes físics, psicològics i psicofísics. A més, de cada símptoma s’exposen les causes, teràpies farmacològiques i s’analitzen els efectes de l’exercici físic.

Per exemple, per al guany de pes degut a quimioteràpia (especialment per ciclofosfamida, metotrexat i 5-fluorouracil), medicació esteroidal o teràpia hormonal, l’exercici és clau per augmentar la força muscular, reduir el greix corporal i, per tant, actuar en aquest augment de pes. Supervivents de càncer de mama o de pròstata es beneficiarien de programes de pràctica d’esport. Per al dolor oncològic, tractat tant amb opioides o amb analgèsics no opiacis (com ibuprofèn, naproxèn o paracetamol, per exemple), el tipus d’exercici indicat per a cada neoplàsia ha de personalitzar-se. Per a la fatiga, generalment present en un 80% dels pacients que reben quimioteràpia o radioteràpia, s’han avaluat tant intervencions farmacològiques (com metilfenidat, sertralina o dexametasona) com no farmacològiques, on la pràctica d’activitat física mostra més evidència per al tractament de la fatiga.

Altres símptomes o efectes no desitjats del tractament, on la pràctica d’activitat física pot ser beneficiosa en alguns tipus de càncer, serien, entre altres, la pèrdua de massa òssia, caquèxia, neuropatia perifèrica, limfoedema, trastorns del son, depressió o ansietat, qualitat de vida i autoestima.

Per tant, donat els múltiples beneficis que proporciona fer algun tipus d’activitat física, caldria motivar el pacient per a la seva pràctica, idealment, des del moment del diagnòstic.

La pràctica d’exercici físic és una teràpia cost-efectiva que proporciona nombrosos beneficis per a les persones que han estat diagnosticades d’algun tipus de càncer