• Imprimeix

Metformina per al tractament de la diabetis mellitus tipus 1: una nova perspectiva

Amb un control glucèmic òptim, es redueix el risc de complicacions microvasculars i cardiovasculars

02/11/2017 08:11
imatge

Per als pacients diagnosticats de diabetis mellitus tipus 1 (DM1) el risc de complicacions microvasculars i cardiovasculars pot reduir-se a través d’un bon control glucèmic.

No obstant això, un dels inconvenients per aconseguir els nivells òptims de glucèmia és el risc i la por a un episodi d’hipoglucèmia. Segons dades del Diabetes Control and Complications Trial, s’estima que les taxes d’hipoglucèmia greu augmenta a mesura que s’aproxima a nivells òptims d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) i, tot i que, almenys, per a individus joves, que porten dispositius subcutanis d’alliberació contínua d’insulina, aquest risc cada cop és menor. Aquest risc, junt amb l’augment de pes induït per insulinoresistència, la necessitat d’escalament de dosi, l’augment de nivells de colesterol LDL i pressió sanguínia, planteja noves necessitats terapèutiques.

És el cas de la metformina per a DM1, com a ús fora d’indicació i agregada al tractament, que s’observa cada cop de forma més freqüent per limitar la dosi requerida d’insulina. Segons dades de l’any 2016, al Regne Unit un 15% d’adults amb DM1 se’ls havia prescrit metformina almenys 1 vegada, i un 8% continuarien fent-ne ús.

Algunes guies recomanen que pot millorar el control glucèmic en pacients amb sobrepès i obesos, però no existeix gaire evidència disponible. A partir dels anys 2000, alguns assaigs clínics  van avaluar el seu ús per a DM1, però comptaven amb mesura mostral petita. Més recentment, altres estudis no recomanaven la seva prescripció per a DM1 en adolescents obesos i amb sobrepès, ja que els nivells de HbA1c es reduïen als 3 mesos, però no es mantenien sostinguts en el temps. Altres estudis, en canvi, observaven reducció en el gruix màxim íntim-mitjà de l’artèria caròtide com a indicador de progressió arterioescleròtica en adults amb 40 anys o més, una pèrdua de pes i reducció dels nivells de colesterol LDL.

Per tant, els estudis recents ofereixen una nova perspectiva sobre l’ús de metformina en DM1, però no hi ha suficient evidència (com per exemple, es el cas de l'estudi REMOVAL) que recolzin les recomanacions d'algunes guies actuals per millorar el control glucèmic en DM1 obesos o amb sobrepès.

Ús fora d'indicació de la metformina i agregada al tractament basal en pacients amb diabetis mellitus tipus 1