• Imprimeix

Tractament diürètic de la insuficiència cardíaca

Revisió sobre el maneig farmacoterapèutic amb medicació diürètica

18/01/2018 12:01
imatge

La retenció de fluids i la congestió (edema) són signes d’insuficiència cardíaca (IC), i s’associen amb símptomes i pronòstic més greu. El tractament amb diürètics és, per tant, un pilar per al maneig clínic de la IC.

Aquesta revisió detalla les característiques farmacològiques dels diürètics de nansa, com la furosemida, bumetanida o torasemida. Aquests fàrmacs tenen efecte tant en l’hemodinàmica sistèmica com en la renal i el seu efecte varia segons la dosi i la via d’administració, altres tractaments concomitants i l’ús perllongat.

Activen el sistema renina-angiotensina-aldosterona, tenen efecte vasodilatador, però també incrementen el nivell de prostaglandines vasodilatadores i la pressió al túbul proximal de la nefrona. Algun d’aquests efectes poden contrarestar a d’altres i, per tant, en funció del pacient, a dosi alta intravenosa, poden augmentar o disminuir la pressió arterial.

L’objectiu del tractament amb diürètics no hauria de ser únicament l’increment en l’excreció a través de l’orina de clorur de sodi, sinó reduir l’edema i, a llarg termini, reduir el volum de líquid extracel·lular.

A més, l’ultrafiltració extracorpòria és, teòricament, també, un mètode per reduir els nivells de clorur de sodi i d’aigua, que comporta menys estimulació del sistema renina-angiotensina-aldosterona i té menys risc de rehospitalització que amb l’ús de diürètics. La seva indicació és, preferentment, per a pacients amb insuficiència cardíaca i renal.

Per tant, conèixer els efectes fisiològics i de farmacocinètica i farmacodinàmina (PK-PD) és clau per a un ús segur i efectiu del tractament amb medicaments diürètics.

Revisió de les característiques farmacològiques dels medicaments diürètics