En aquest document es mostra informació sobre l’al·lèrgia al làtex relacionada amb la seva presència als medicaments. Amb una estructura de preguntes més freqüents tractem de resoldre alguns dels dubtes que poden sorgir als professionals sanitaris al respecte. Per consultes específiques sobre el contingut en làtex de determinades especialitats farmacèutiques, recomana fer servir l’enllaç de professionals i consultes terapèutiques.

El làtex procedeix de la saba lletosa de l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis) cultivat a Tailàndia, Malaisia, Indonèsia i Brasil. Es tracta d’una emulsió aquosa coloïdal d’aspecte lletós que procedeix de cèl·lules altament especialitzades anomenades laticíferes.

Després de la recol·lecció és processat mitjançant diferents modificacions com la coagulació, vulcanització, modelatge i addició d’altres substàncies químiques que milloren les característiques fisico-químiques i mecàniques. Els principals additius són conservants, antioxidants, plastificants i altres productes que poden produir al·lèrgia, sobre tot casos de dermatitis de contacte.

Composició del làtex:

  • Goma natural: cis-1,4-poliisopré (24-25%)
  • Proteïnes (1-1,8%)
  • Resta: aigua, lípids, carbohidrats, altres compostos inorgànics

A partir de la II Guerra mundial, s’utilitza en els guants mèdics i quirùrgics. L’ al.lèrgia al làtex mediada per anticossos IgE es descriu per primera vegada al 1979. La utilització a gran escala del làtex va iniciar-se a partir de l’any 1989, degut al desenvolupament de la pandèmia de la SIDA, extenent-se arreu l’ús de preservatius i guants de làtex.

Principalment, segons el tipus:

  • Làtex natural: guants, catèters, i punts d’addició en solucions en fluïdoteràpia
  • Làtex modificat: taps de vials i gomes acoblades als èmbols de les xeringues. 
                               

¿Per a què s’utilitza en las especialitats farmacèutiques?

Degut a les seves propietats de flexibilitat, duresa, resistència a canvis de temperatura i a la radiació ultraviolada, el làtex constitueix una bona barrera de protecció, utilitzant-se clàssicament en els taps de vials i punts d’addició de solucions de gran volum per administració intravenosa.

 Principalment es distribueix:

  • Població general: 0.5-1%
  • Pacients amb espina bífida: 4-60%
  • Personal sanitari: 2-25%
  • Cirurgians (7.2%)
  • Odontòlegs (6%)
  • Infermeria (5.6%)
  • Treballadors del sector de fabricació: 6-11%
  • Altres treballadors (1-2%)

El làtex té un contingut en proteïnes que oscil·la entre 1 i 1,8% i s’hi ha identificat 13 al·lergens. Aquestes proteïnes també estan presents en altres espècies vegetals com determinades fruites (plàtan, castanya, kiwi, papaia, figa, nou, préssec, albercoc, cirera i pruna) i altres vegetals com la patata i el tomàquet . Això pot provocar reactivitat creuada entre malalts al·lèrgics al làtex i l’ingesta d’aquestes fruites. A la següent taula es mostren els al·lergens que poden presentar reaccions creuades.

Principalment es poden produir dos tipus de reaccions:

  1. Reaccions al·lèrgiques:
    • Reaccions d’hipersensibilitat immediata tipus I mediada por Ig E, produïda per un contacte directe amb les proteïnes del làtex, generant urticària, rinoconjuntivis, angioedema, asma bronquial i fins i tot pot produir shock anafilàctic. Aquestes reaccions són més freqüents en pacients atòpics, i poden desencadenar reaccions anafilàctiques intraoperatòries. Aquestes reaccions són les que s’han notificat a causa de medicaments amb làtex.
    • Dermatitis de contacte mediada per un mecanisme d'hipersensibilitat retardada tipus IV, produïda pels additius i antioxidants que s’afegeixen al làtex i apareix normalment a les 12-48h post exposició.
  2. Dermatitis irritativa:
    • Reacció no mediada per mecanismes immunològics. És una resposta no al·lèrgica i que produeix lesions seques i costroses a l’àrea de la pell exposada.

Principalment amb una anamnesi adequada, l’aplicació de test cutanis, detecció d'IgE sèriques específiques als HEV i amb tècniques de provocació.

El millor tractament és la prevenció mitjançant protocols d’actuació, com l’editat pel Departament de Salut considerant que els grups de risc, quan són tractats a l’hospital, han de tenir un entorn lliure de làtex:

  1. Quiròfans i habitacions.
  2. Material sanitari.
  3. Medicaments.

 

En cas de presentar-se la reacció, s’ha de tractar farmacològicament com qualselvol reacció al·lèrgica en funció de la seva gravetat; antihistamínics i corticoides.

Hi ha l’opció de la vacunació, que normalment queda reservada a professionals sanitaris i treballadors del sector de la indústria del làtex.

No tenim dades d’incidència d’aquesta reacció produïda específicament per medicaments però si que es pot afirmar que s’han publicat pocs casos a la bibliografia. En una revisió realitzada entre el anys 1995 - 2008 destaquen 3 casos documentats:

En alguns del casos, els autors comenten que la reacció podria ser deguda a partícules de làtex dissoltes als injectables, per tant recomanen, en cas de dubte, extreure el tap del vial sense punxar-lo, abans d’administrar el seu contingut al pacient.
Amb aquesta situació i degut a que els laboratoris farmacèutics cada vegada utilitzen menys aquest producte i fan servir gomes artificials, les reaccions al·lèrgiques produïdes per medicaments són molt poc probables.

La forma més eficient de saber quins medicaments contenen làtex és contactar amb els laboratoris farmacèutics fabricants que certifiquen l’absència o presència de làtex. Aquesta informació s’ha de sol•licitar de forma activa, ja que actualment no consta ni a la fitxa tècnica ni als prospectes.

Hi ha diversos llistats d’especialitats farmacèutiques elaborats per professionals que es poden consultar a la bibliografia, però hem de destacar que actualment s’ha reduït molt la presència de làtex als medicaments i que si no estan molt actualitzats, poden contenir informació incorrecta. Degut a l’augment de la prevalença d’aquesta patologia, els laboratoris farmacèutics han reduït la presència de làtex i la gran majoria d’especialitats ja no en contenen. Si hi ha dubtes, convé contactar amb el laboratori farmacèutic i considerar sempre el material sanitari utilitzat a l’entorn del pacient. Els laboratoris fabricants d’aquest material també han de certificar la presència d’aquest producte.

Es poden establir unes recomanacions generals, però sempre es important que en pacients amb al•lèrgia demostrada al làtex, si és possible, s’utilitzin medicaments sense aquest producte. Com s’ha comentat abans, és important establir protocols d’actuació que generin al malalt un entorn lliure de làtex, incloent tant el material sanitari com els medicaments.

  • Hebl JR, Hall BA, Sprung J. “Prolonged cardiovascular collapse due to unrecognized latex anaphylaxis Anesth Analg”. 2004 Apr; 98(4): 1124-6.
  • Hamilton RG, Robert HB, Veltri MA et al. “Administerig pharmaceuticals to latex allergic patients from vials containing natural rubber latex closures”. Am J Health-System Pharmacist. 2005; 62: 1822-7.
  • Lanuza R, Colomina R. “Alergia al látex: un problema emergente de salud”. Atención Farmacéutica 2000: 2 (2); 164-9.
  • Navarrete MA,Salas A ,Palacios L, Marín JF, QuiralteJ, Florido F. “Alergia al látex”. Farm Hosp 2006; 30: 177-186.
  • Pulido IJ, Delgado MG, Ruiz AN et al. “Medicamentos que contienen látex: una información necesaria en la guía farmacoterapéutica”. Farm Hosp 2002; 26 (4): 234-44.
  • Sussman GL, Beezhold DH, Kurup VP. “Allergens and natural rubber proteins”. J Allergy Clin Immunol 2002; 110 (Supl. 2): 33-9.
  • Towse A O'Brien M, Twarog FJ, Braimon J et al. “Local reaction secondary to insulin injection. A potential role for latex antigens in insulin vials and syringes”. Diabetes Care 1995; 18: 1195-7.

Juan Carlos Juárez

CIM Servei de Farmàcia.

Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Data d'actualització:  06.06.2013