• Imprimeix

Estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada, anticolinèrgics inhalats i risc cardiovascular (abril 2016)

Senyal

En un estudi observacional, els nous usuaris d’estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada i d’anticolinèrgics van presentar més morbimortalitat cardiovascular, en comparació amb els no-usuaris1. Aquestes dades no han estat posteriorment confirmades en una metanàlisi d’assaigs clínics.2

D’altra banda, en una metanàlisi es va veure que en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) els anticolinèrgics inhalats administrats durant més de 30 dies augmenten el risc d’infart de miocardi, ictus i mort cardiovascular, aproximadament en un 58%3. Se suposa que l’ús simultani d’estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada i anticolinèrgics encara incrementa més el risc cardiovascular.

L’MPOC és per ella mateixa un factor de risc de mort per causa cardiovascular; entre un 25% i un 40% dels pacients amb MPOC mor d’una malaltia cardiovascular4. Els estudis publicats suggereixen que aproximadament un terç dels pacients amb MPOC té algun tipus de cardiopatia. Per aquest motiu, una part d’aquests pacients pren simultàniament un estimulant ß-adrenèrgic com a broncodilatador i un blocador ß-adrenèrgic per a prevenció de la cardiopatia isquèmica.

Els estimulants β-adrenèrgics de llarga durada estan indicats per al tractament del broncospasme en pacients amb MPOC i, associats a un corticoide, en pacients amb asma. L’any 2013 van ser dels primers grups terapèutics amb import facturat al CatSalut (només salmeterol i formoterol combinats a corticoides van suposar 62 M€).

Pregunta

Convé conèixer:

  • El nombre de pacients > 64 anys tractats amb estimulants ß-adrenèrgics, el nombre dels tractats amb anticolinèrgics inhalats i el nombre dels tractats simultàniament amb estimulants ß-adrenèrgics i anticolinèrgics inhalats.
  • La proporció dels que prenen medicació cardiovascular, com a marcador de patologia o de risc cardiovascular concomitant.
  • El nombre de pacients que prenen de manera concomitant un estimulant i un blocador ß-adrenèrgic, i la proporció d’aquest darrer que és cardioselectiu o no cardioselectiu.

Hipòtesi

L’ús crònic de broncodilatadors per a pacients de > 64 anys és un indicador d’MPOC. L’ús de medicació cardiovascular crònica per a pacients de > 64 anys que prenen broncodilatadors pot ser un indicador de la proporció de malalts amb MPOC amb patologia cardiovascular concomitant.

Els pacients tractats simultàniament amb un estimulant i un blocador ß-adrenèrgic haurien de prendre un blocador ß-adrenèrgic cardioselectiu.

Mètodes

Les fonts utilitzades per a aquesta anàlisi són les bases de dades de la prestació farmacèutica:

  • Datamart de prestació farmacèutica (DPF) per a l'anàlisi de consums, i
  • Datamart de recepta electrònica (DRE) per a les anàlisis de tractaments concomitants.

 

Es parteix de la suposició que un pacient ha estat tractat amb estimulants ß-adrenèrgics inhalats de llarga durada, sols o en combinació, quan se li ha dispensat algun fàrmac amb un d’aquests principis actius.

S’ha examinat el nombre de persones que han rebut estimulants ß-adrenèrgics inhalats de llarga durada, anticolinèrgics inhalats o corticoides, en el període de juliol de 2013 a juny de 2014. Per a l'anàlisi del tractament concomitant amb fàrmacs cardiovasculars s'ha considerat el segon trimestre de 2014.

Resultats

Entre juliol de 2013 i juny de 2014 hi va haver 249.952 pacients que van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada inhalat, sol o associat amb un altre principi actiu:

  • Els fàrmacs més utilitzats d’aquest grup són salmeterol + fluticasona (101.000 pacients) i formoterol + budesonida (106.000 pacients) o formoterol + beclometasona (30.000 pacients).
  • Un 53,4% dels pacients tenien més de 64 anys (6,6 envasos per pacient en un any).

 

Entre juliol de 2013 i juny de 2014, 170.731 pacients de > 64 anys van retirar algun anticolinèrgic inhalat (5,2 envasos per pacient en un any). Els més utilitzats van ser ipratropi (102.100 pacients) i tiotropi (49.500 pacients), seguits de lluny d’aclidini (9.400 pacients).

 

En el segon trimestre de 2014, dels 92.599 pacients de > 64 anys que van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada, 80.808 (87,3%) van rebre un corticoide inhalat o per via sistèmica de manera simultània, i 43.388 (46,9%) un anticolinèrgic inhalat.

 

Pel que fa a l’ús simultani amb fàrmacs cardiovasculars durant el segon trimestre del 2014, dels 92.599 pacients de > 64 anys que van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada:

  • Un 13,2% va rebre tractament concomitant amb un blocador ß-adrenèrgic (10,2% de tipus cardioselectiu i 3% de tipus no cardioselectiu).
  • Un 80,7% va rebre tractament concomitant amb qualsevol fàrmac cardiovascular (C) o antiagregant plaquetari (B01AC).
  • Un 58,2% va rebre tractament concomitant amb dos o més fàrmacs cardiovasculars o antiagregants plaquetaris.
  • Un 23,2% va rebre tractament concomitant amb àcid acetilsalicílic cardiovascular.
  • Un 39,4% va rebre tractament concomitant amb una estatina en formulació simple.

Conclusions

En l’actualitat, anualment a Catalunya uns 250.000 pacients reben tractament amb estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada (51% homes; 54% més grans de 64 anys). Aquest factor, juntament amb l’MPOC, fan suposar un risc cardiovascular elevat en aquesta població.

Paral•lelament, hi ha 170.000 pacients de més de 64 anys que prenen anticolinèrgics inhalats. Els dubtes sobre l’augment de risc cardiovascular associat als estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada s’afegeixen a les dades sobre un excés de risc associat als anticolinèrgics.

Dels 135.953 pacients de > 64 anys als quals es va dispensar alguna vegada un estimulant ß-adrenèrgic inhalat de llarga durada en el període de juliol de 2013 a juny de 2014, n’hi va haver 92.599 que van rebre un d’aquests fàrmacs en el segon trimestre de 2014. Aquesta diferència suggereix que com a mínim una tercera part de l’ús d’estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada és esporàdic.

Dels 92.599 pacients de > 64 anys que van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada durant el segon trimestre de 2014:

  • Un 47% rebia de manera simultània un anticolinèrgic inhalat.
  • Gairebé un 90% rebia un corticoide.
  • Un 80% utilitzava de manera simultània algun fàrmac cardiovascular.
  • Un 58% utilitzava de manera simultània dos o més fàrmacs cardiovasculars o antiagregants plaquetaris.
  • Prop d’un 40% va rebre de manera simultània alguna estatina en formulació simple.
  • Un 23% rebia un antiagregant plaquetari (àcid acetilsalicílic).
  • Un 13% va rebre un blocador ß-adrenèrgic (majoritàriament cardioselectiu).

 

Aquestes dades reflecteixen una prevalença de comorbiditat cardiovascular entre els pacients amb MPOC més elevada que la descrita en publicacions anteriors.5,6,7,8 Atès que el pronòstic de l’MPOC empitjora considerablement quan hi ha comorbiditat cardiovascular, aquests resultats poden exigir una atenció específica per a aquest problema.

Referències

1Gershon A, Croxford R, Calzavara A, To T, Stanbrook MB, Upshur R, Stukel TA. Cardiovascular safety of inhaled long-acting bronchodilators in individuals with chronic obstructive pulmonary disease. JAMA Intern Med 2013;173:1175-85.

2Dong YH, Lin HH, Shau WY, Wu YC, Chang CH, Lai MS. Comparative safety of inhaled medications in patients with chronic obstructive pulmonary disease: systematic review and mixed treatment comparison meta-analysis of randomized trials. Thorax 2013;68:48-56.

3Singh S, Loke YK, Furberg CD. Inhaled anticholinergics and risk of major adverse cardiovascular events in patients with chronic obstructive pulmonary disease: a systematic review and meta-analysis. JAMA 2008;300:1439-50.

4Sicras Mainar A, Navarro Artieda R, Fernández de Bobadilla J, García Vargas M. Estimación de la presencia de eventos cardiovasculares y costes directos asociados a la enfermedad pulmonar obstructiva crónica en un ámbito ambulatorio. Med Clín (Barc) 2007;128:317-18.

5Burillo-Putze G, López-Hernández A, Expósito-Rodríguez M, Dueñas-Laita A. Características clínicas y tratamiento de los pacientes atendidos por descompensación de enfermedad pulmonar obstructiva crónica en un servicio de urgencias. Medicina Clínica (Barc) 2013;140.

6Recio-Iglesias J, Grau-Amorós J, Formiga F, Camafort-Babkowski M, Trullàs-Vila JC, Rodríguez A. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica en pacientes ingresados por insuficiencia cardiaca. Resultados del Grupo para el Estudio y Significado de la Anemia en la Insuficiencia Cardiaca (GESAIC). Med Clin (Barc) 2010;134:427-32.

7Rutten FH, Zuithoff NPA, Hak E, Grobbee DE, Hoes AW. ß-blockers may reduce mortality and risk of exacerbations in patients with chronic obstructive pulmonary disease. Arch Intern Med 2010;170:880-87.

8Sicras Mainar A, Navarro Artieda R, Fernández de Bobadilla J, García Vargas M. Estimación de la presencia de eventos cardiovasculares y costes directos asociados a la enfermedad pulmonar obstructiva crónica en un ámbito ambulatorio. Med Clin (Barc) 2007;128:317-18.

Data d'actualització:  27.04.2016