• Imprimeix

Estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada en el tractament de l’asma en nens (febrer 2016)

Senyal

L’any 2013 els estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada van ser dels primers grups terapèutics en import facturat al CatSalut. S’utilitzen per alleujar el broncospasme, en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i en pacients amb asma. 
 
En els pacients amb asma els estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada sense corticoide incrementen el risc d’atac agut greu i de mort, sobretot en nens1,2. Per aquest motiu, les guies de pràctica clínica sobre el tractament de l’asma els situen en el tercer esglaó del tractament (obligatòriament associats a corticoides). 
 
El primer esglaó (broncospasme ocasional, dit asma intermitent; <  1 crisi per setmana) és un estimulant ß-adrenèrgic de curta durada (salbutamol o terbutalina), a demanda. El segon esglaó (asma lleu persistent, entre 1 crisi per setmana i 1 crisi al mes) és un corticoide inhalat pautat sense estimulant ß-adrenèrgic. Al tercer esglaó (asma moderada persistent amb símptomes diaris) s’afegeixen els estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada. Al quart esglaó (asma greu persistent amb símptomes diaris i nocturns freqüents) es recomana augmentar la dosi de corticoide inhalat i afegir-hi corticoide per via oral.
 
En pediatria, els antileucotriens (montelukast) estan indicats en el tercer esglaó o bé com a alternativa al corticoide inhalat en l’asma lleu, i com a profilaxi en l’asma per exercici. Els antileucotriens són menys eficaços que els corticoides inhalats i presenten efectes adversos neuropsiquiàtrics (agitació, agressivitat, ansietat, somnis anormals, depressió, insomni, ideació suïcida i suïcidi).3,4 
 
Els estimulants ß-adrenèrgics de curta durada a demanda són el tractament de rescat en tots els esglaons de la malaltia.

 

Pregunta

Convé conèixer en els pacients de < 15 anys:

  • el nombre de pacients tractats amb estimulants ß-adrenèrgics de curta durada;
  • el nombre dels tractats amb corticoides inhalats en formulació simple;
  • el nombre dels tractats amb estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada en formulació simple;
  • el nombre de pacients tractats amb antileucotriens, i
  • el nombre dels que prenen un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada associat a un corticoide.

Hipòtesi

L’ús crònic de broncodilatadors per a pacients de < 15 anys és un indicador d’asma.

Com que el tractament de l’asma és esglaonat, seria d’esperar que hi hagués menys pacients tractats amb corticoides inhalats que pacients tractats amb salbutamol o terbutalina solament, menys pacients tractats amb estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada que pacients tractats amb corticoides, i menys pacients tractats amb estimulants ß-adrenèrgics que amb montelukast.

No hi hauria d’haver pacients menors de 15 anys que rebin tractament amb un estimulant
ß-adrenèrgic de llarga durada no associat a un corticoide.

Mètodes

Les fonts d'informació utilitzades per a aquesta anàlisi són les bases de dades de prestació farmacèutica:

  • Datamart de prestació farmacèutica (DPF) per a l'anàlisi de consums, i
  • Datamart de recepta electrònica (DRE) per a les anàlisis d’adequació de l’ús en població pediàtrica i tractaments concomitants.

 

Un pacient ha estat tractat amb un estimulant ß-adrenèrgic inhalat de llarga durada, sol o en combinació, quan se li ha prescrit algun fàrmac amb aquests principis actius i a més se li ha dispensat. Només s'inclou informació dels medicaments dispensats en oficines de farmàcia finançats a càrrec del CatSalut.

El període d'anàlisi utilitzat en l'impacte sobre la població atesa i patrons de consum ha estat de juliol de 2013 a juny de 2014. Per a les anàlisis de tractaments concomitants s'ha fet servir el segon trimestre de l'any 2014 (abril-juny de 2014).

Resultats

En el període d’un any (de juliol de 2013 a juny de 2014) el consum de broncodilatadors en menors de 15 anys va ser el següent:

- 115.937 pacients van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de curta durada (4.540.170 DDD): 1,56 envasos per pacient, la qual cosa fa pensar en un ús ocasional d’aquests fàrmacs.

- 34.289 pacients van rebre un corticoide inhalat en formulació simple. Crida l’atenció que el consum mitjà anual va ser d’1,83 envasos per pacient, fet que en suggereix un ús ocasional.

- 19.052 pacients van rebre un montelukast (4,9 envasos per pacient; 1.225.037 DDD).

- 8.906 pacients (60% nens) van rebre tractament amb un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada inhalat associat a un corticoide (3,77 envasos per pacient; 997.777 DDD), en la mateixa formulació o en formulacions separades.

- 86 pacients van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada en formulació simple. D’aquests, 34 van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada sense un corticoide.

Conclusions

En un any, 8.906 pacients menors de 15 anys van rebre tractament amb un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada associat a un corticoide i només 34 (0,38%) van rebre un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada en formulació simple sense un corticoide. Aquest resultat indica que se segueix la recomanació de no donar estimulants ß-adrenèrgics de llarga durada sense corticoides.

Un 9,8% dels 1.185.249 menors de 15 anys que viuen a Catalunya va rebre com a mínim una prescripció d’un broncodilatador en el període d’un any. Aquesta xifra sembla indicar una prevalença de tractament similar a les xifres de prevalença de l’asma publicades, tot i que són àmpliament variables.5

Les dades de consum semblen reproduir les recomanacions de les guies de pràctica clínica sobre el tractament de l’asma:

  • El nombre de pacients que reben tractament amb un estimulant ß-adrenèrgic de curta durada (115.937) és 3,4 vegades més alt que el dels que reben tractament amb un corticoide inhalat en formulació simple (34.289).
  • El nombre de pacients que reben tractament amb un corticoide inhalat en formulació simple (34.289) és 1,8 vegades més alt que el dels que reben tractament amb montelukast (19.052).
  • El nombre de pacients que reben tractament amb montelukast és 2,1 vegades més alt que el dels que reben tractament amb un estimulant ß-adrenèrgic de llarga durada (associat a corticoide) (8.906).

 

Aquests resultats indicarien que en pacients menors de 15 anys amb asma el patró de consum relatiu dels diferents broncodilatadors respon a les recomanacions de tractament esglaonat de les guies de pràctica clínica.

Referències

1Anònim. Risc d’episodis greus d’asma per salmeterol. Butlletí Groc 2003;16:9-12.
2Anònim. Seguridad de los tratamientos inhalados en asma y EPOC. INFAC 2009;17:49-54.
3Cereza G, García N, Laporte JR. Nightmares induced by montelukast in children and adults. Eur Respir J 2012 ;40:1574-75.
4Anònim. Montelukast - Neuropsychiatric risks. Aust. Prescr 2013;4:58.
5Blasco AJ, Pérez EG, Lázaro P, Bonillo A, Díaz CA, Moreno A. Coste del asma en pediatría en España. Un modelo de evaluación de costes basado en la prevalencia. An Pediatr (Barc) 2011;74:145-53.

Data d'actualització:  08.04.2016