• Imprimeix

Pregabalina: Risc d'insuficiència cardíaca i d'arítmies (juliol 2015)

Senyal

La pregabalina està autoritzada per al tractament de l’epilèpsia, el dolor neuropàtic i el trastorn per ansietat generalitzada. En aquestes indicacions la seva eficàcia és limitada perquè els efectes adversos són freqüents.

En els darrers anys s’ha posat de relleu que la pregabalina pot produir efectes adversos cardíacs greus. S’han descrit quadres d’insuficiència cardíaca (IC) i arítmies (sobretot fibril·lació auricular [FA]), segons dades recents de sistemes de farmacovigilància. Aquestes dades van motivar la modificació de la fitxa tècnica l’any 2007.[1], [2]

L’any 2013 a Catalunya la pregabalina va ser el segon fàrmac en despesa a càrrec del CatSalut (31,9 M€): se’n van dispensar 550.000 envasos.
  

Preguntes

Convé conèixer la magnitud de l'exposició de la població a pregabalina, així com la susceptibilitat d'aquesta població als efectes indesitjats cardiovasculars:

  • el nombre de persones que rep pregabalina en un any;
  • la seva distribució per edat i sexe, i
  • l'inici de tractament amb fàrmacs per a l'FA o per a la IC, que pot ser un marcador de l'aparició d'aquestes patologies. Per tant, pot ser útil examinar el percentatge de les persones que han iniciat tractament amb pregabalina, que inicien posteriorment tractament amb fàrmacs per a l'FA o per a la IC en els mesos següents.
     

Hipòtesi

Si la pregabalina incrementa el risc d'IC o d'FA, s’hauria de registrar una elevada incidència de nous tractaments amb fàrmacs per a aquestes patologies en els mesos següents a l'inici del tractament amb pregabalina. Aquest augment seria directament proporcional a la dosi de pregabalina.

Atès que la pregabalina es dóna sovint per al tractament del dolor, indicació compartida amb els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), i atès que està establert que els AINE incrementen el risc de patologia cardiovascular, convé estudiar de manera específica els pacients que han rebut pregabalina però no han rebut un AINE.

Mètodes

Les fonts d'informació utilitzades per a aquesta anàlisi són les bases de dades de prestació farmacèutica:

  • Datamart de prestació farmacèutica (DPF), per a l'anàlisi de la població atesa, i
  • Datamart de recepta electrònica (DRE), per a l'anàlisi dels tractaments concomitants i nous tractaments per al sistema cardiovascular. 

 

El fàrmac correspon al codi ATC N03AX16 (pregabalina), dispensat a oficines de farmàcia. Es considera que un pacient ha estat exposat a pregabalina quan se li ha prescrit i dispensat algun medicament amb aquest principi actiu.

S’ha examinat el nombre de persones que han rebut pregabalina en el període de juliol de 2013 a juny de 2014. Per a l'anàlisi del tractament concomitant  s'ha considerat el segon trimestre de 2014. També s’han analitzat els consums de fàrmacs cardiovasculars en els pacients que van rebre pregabalina però no van rebre cap AINE.

Resultats

  • Entre juliol de 2013 i juny de 2014, 104.734 pacients (38% homes) van rebre pregabalina (6 envasos per pacient en 12 mesos). Un 47% tenia més de 64 anys. Aquesta proporció és similar en homes i dones.
  • En el segon trimestre de 2014, 57.174 pacients van rebre pregabalina; d’aquests, 49.379 (86%) no rebien cap AINE durant el mateix període i 7.795 van rebre de manera simultània pregabalina i un AINE.
  • Durant el primer trimestre de 2014, 5.780 pacients van rebre pregabalina per primera vegada, i a més no n’havien rebut en els 6 mesos anteriors ni tampoc no havien rebut cap fàrmac cardiovascular ni cap AINE. D’aquests, 368 (6,4%) van iniciar algun tractament cardiovascular durant els tres mesos següents. Aquesta proporció augmenta amb la dosi de pregabalina, i assoleix un 16,7% en el pacients que van rebre dosis de més de 600 mg al dia (vegeu la taula 1). 
  • Per tal d’avaluar aquesta xifra, es va fer el mateix exercici amb l’altre gabapentinoide disponible (gabapentina), i també amb diazepam, un fàrmac del qual no es coneix que incrementi el risc cardiovascular, en tots dos casos amb els mateixos criteris d’exclusió. Les proporcions respectives van ser de 7,6% amb gabapentina i de 5,1% amb diazepam (vegeu la taula 2). Un 48% dels pacients tractats amb gabapentina tenien més de 65 anys, percentatge similar al dels pacients que van rebre pregabalina (47%) i superior al dels pacients tractats amb diazepam (28%).

  

Taules

Taula1_pregabalina

Taula2_pregabalina

 

Conclusions

En l’actualitat a Catalunya cada any unes 100.000 persones reben alguna prescripció de pregabalina. Gairebé la meitat tenen més de 65 anys. La majoria (86%) de les persones que reben pregabalina no rep un AINE de manera simultània (a càrrec del CatSalut; no es poden descartar els obtinguts sense recepta).

Amb les dades disponibles no es poden conèixer les indicacions més prevalents d’ús de la pregabalina, bé que els resultats d’estudis anteriors suggereixen que a partir dels 45 anys l’ús crònic de pregabalina és sobretot per al tractament del dolor neuropàtic o de dolor mal precisat, i el tractament de l’ansietat.[3], [4]

La gran majoria dels pacients que inicien tractament amb pregabalina ho fan amb dosis de menys de 300 mg al dia (tal com es recomana a la fitxa tècnica). El primer trimestre de 2014, només 142 pacients (2,4%) van iniciar tractament amb pregabalina a dosis intermèdies o altes.

Un 52% dels pacients que van rebre pregabalina (i no rebien cap AINE) també prenia en aquell moment algun fàrmac d’acció cardiovascular. Aquest fet és preocupant: la fitxa tècnica de pregabalina recomana “precaució en pacients d’edat avançada i amb funció cardiovascular compromesa”.[5]

Un els pacients que van iniciar tractament amb pregabalina i que no prenien cap medicament cardiovascular ni cap AINE, s’hi detecta que la taxa d’inici de tractament amb fàrmacs per a FA o per a IC augmenta amb la dosi de pregabalina (vegeu la taula 1).

Un 6,4% dels pacients que van rebre una primera prescripció de pregabalina va iniciar tractament cardiovascular per a FA o per a IC en els tres mesos següents. Aquesta proporció es compara amb 7,6% amb gabapentina i 5,1% amb diazepam. Es planteja que aquests efectes cardiovasculars podrien ser de grup de gabapentinoides.

Referències

  1. Martinez I, et al. Cardiac events and pregabalin: spontaneous reports notified to the French pharmacovigilance database. 34èmes Journées de Pharmacovigilance, Angers, 22-24 d’abril de 2013. Fundamental Clin Pharmacol 2013;27(suppl 1):95 (abstract P 2-086).
  2. Anónimo. Prégabaline: des effets indésirables cardiaques. Rev Prescrire 2013;33:830.
  3. Savica R, Beghi E, Mazzaglia G, et al. Prescribing patterns of antiepileptic drugs in Italy: a nationwide population-based study in the years 2000-2005. Eur J Neurol 2007;14(12):1317-21.
  4. Ferrer P, Rafaniello C, Sabaté M, Ballarín E, Coma A, Zara C, Capuano A, Rossi F, Laporte JR, Ibáñez I. Cross-national comparison of antiepileptic drug use: Catalonia, Denmark and Norway, 2007-2011. EBPH 2014;11:e9405-09.
  5. http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR_-_Product_Information/human/000546/WC500046602.pdf

 

Data d'actualització:  15.07.2015