• Imprimeix

Riscos de l'ús d'antidepressius en gent gran (juny 2016)

Senyal

En els darrers 10 anys l’ús d’antidepressius s’ha triplicat, sobretot per l’augment de l’ús dels ISRS i ISRNA.1Entre el 2010 i el 2013 el consum va continuar augmentant, però a un ritme més moderat. A Catalunya, el 2013 el consum va ser de 73,2 DDD per 1.000 habitants i dia dispensades,2una xifra elevada en comparació amb altres països.3

En gent gran els antidepressius augmenten el risc de caiguda, fractura, ictus, intent de suïcidi i convulsions, així com la mortalitat per totes les causes.4També són causa de disfunció sexual (freqüent),5hiponatrèmia i dependència, i participen en nombroses interaccions farmacològiques.

Atès que els antidepressius ISRS i ISRNA tenen una eficàcia molt limitada o nul·la en el tractament de la depressió no greu, 6,7no se’ls hauria de recomanar com a tractament de primera línia de quadres depressius menys greus, sobretot en la gent gran.

Pregunta

Convé conèixer:

  • El nombre de persones de més de 70 anys que reben antidepressius tricíclics, ISRS i ISRNA, per edat i sexe.
  • La durada del tractament.

 

Hipòtesi

L’augment de l’ús d’antidepressius dels darrers anys és reflex d’una medicalització progressiva de la gent gran, en situacions clíniques per a les quals no es justifica l’ús d’aquests fàrmacs.

L’augment del consum d’antidepressius en pacients amb patologies i tractaments concomitants suposa un risc més elevat d’efectes adversos.

 

Mètodes

La font d'informació utilitzada per a l’anàlisi és el Registre de prestació farmacèutica (datamart de recepta electrònica).

S’han considerat els medicaments dispensats a les oficines de farmàcia finançats pel Servei Català de la Salut. Per a l'anàlisi de l'impacte sobre la població atesa i els patrons de consum (punts 5.1 i 5.2) s’ha considerat la totalitat de l’any 2014. Per a l'anàlisi de la durada del tractament (punt 5.3) s’ha considerat el període des de gener de 2013 a març de 2015.

 

Resultats

A Catalunya, entre gener i desembre de 2014, es va dispensar algun antidepressiu (tricíclic, ISRS, IRSNA; vegeu la taula) a 230.943 pacients de 70 anys o més (9,3 envasos per pacient, 65.338.153 DDD; 178.981 anys-pacient). Això suposa prop d’un 25% dels més grans de 70 anys (14% dels homes i 30% de les dones). Gairebé la meitat tenien 80 anys o més.

 

 

 

 

 

Figura 1. Prevalença del consum d’antidepressius en > 70 anys per edat i sexe (dones, blau fosc).

 

 

 

 

 

 

Els fàrmacs més prescrits van ser citalopram, sertralina i trazodona.

 

Tricíclics

ISRS

ISRNA

Altres

amitriptilina, 15.773

citalopram, 61.950

trazodona, 34.947

bupropió, 1.243

clomipramina, 3.379

sertralina, 41.122

mirtazapina, 24.290

agomelatina, 971

maprotilina, 750

paroxetina, 34.499

venlafaxina, 18.507

reboxetina, 441

nortriptilina, 511

escitalopram, 17.779

duloxetina, 10.966

 

imipramina, 260

fluoxetina, 12.528

mianserina, 2.561

 

doxepina, 247

fluvoxamina, 1.125

desvenlafaxina, 1.280

 

trimipramina, 35

 

 

 

20.721 pacients

158.877 pacients

83.865 pacients

 

 

Retenció en el tractament

El gener del 2013 6.246 pacients de ≥ 70 anys van iniciar tractament amb un antidepressiu (figura 2). Un 16,3% (1.016) no el van continuar més enllà d’un mes.

 

 

 

 

Figura 2. Retenció en el tractament.

Conclusions

A Catalunya, l’any 2014, prop d’un 25% dels ≥ 70 anys (230.943 persones) va rebre algun antidepressiu (dones 30%, homes 14%). Aquestes xifres són molt més altes que les estimacions de prevalença de depressió greu. Només els antidepressius tricíclics estan autoritzats per a una indicació no psiquiàtrica (tractament del dolor neuropàtic), i per això crida l’atenció que més d’un 90% van ser ISRS o ISRNA.

Un 16% dels pacients no va prendre el fàrmac més enllà d’un mes. No es pot determinar quina proporció el va deixar per intolerància. Prop de la meitat continuava en tractament més enllà de dos anys.

Els antidepressius poden produir nombrosos efectes indesitjats i interaccions potencialment greus, i són causa d’una important mortalitat.8Per exemple, a Catalunya es produeixen anualment unes 4.100 fractures de fèmur (3.200 en dones i 900 en homes).9Un treball recent indica que els antidepressius causarien un 4,76% d’aquestes fractures, és a dir 195 casos anuals.3

L’augment progressiu del consum d’aquests fàrmacs, sobretot en gent gran, obliga a revisar les indicacions i la durada del seu ús. 

 

Referències

1AEMPS. Utilización de medicamentos antidepresivos en España durante el período 2000-2013. Informe de utilización de medicamentos. 14 enero 2015. En www://agemed.es

2CatSalut. Utilització de medicaments antidepressius a Catalunya durant el período 2010-2013. Comparació amb dades de l’àmbit espanyol. Setembre 2015:1-7. Disponible a:

file:///Q:/INFORMES%20CATSALUT/2015/Antidepressius/Estudi%20comparatiu%20AEMPS_%C3%9As%20d'antidepressius_20150921.pdf

3Prieto-Alhambra D, Petri H, Goldenberg JSP, Khong TP, Klungel OH, Robinson NJ, de Vries F. Excess risk of hip fractures attributable to the use of antidepressants in five European countries and the USA. Osteoporisis Int 2014; 25: 847-55.

4Coupland C, Dhiman P, Morriss R, Arthur A, Barton G, Hippisley-Cox J. Antidepressant use and risk of adverse outcomes in older people: population based cohort study. BMJ 2011; 343: d4551.

5Montejo AJ, Llorca Izquierdo JA, Rico-Villademoros F, for the Spanish Working Group for the Study of Psychotropic-Related Sexual Dysfunction. Incidence of sexual dysfunction associated with antiderpressant agents: a prospective multicenter study of 1022 outpatients. J Clin Psychiatry 2001; 62 (suppl 3): 10-21.

6Kirsch I, Deacon BJ, Huedo-Medina TB, Scoboria A, Moore TJ, Johnson BT. Initial severity and antidepressant benefits: a meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration. PLoS Medicine 2008;5:e45.

7Thorlund K, Druyts E, Wu P, Balijepalli C, Keohane D, Mills E. Comparative efficacy and safety of selective serotonin reuptake inhibitors and serotonin-norepinephrine reuptake inhibitors in older adults: a network meta-analysis. J Am Geriatr Soc 2015; 63: 1002-09.

8Gotzsche PC, Young AH, Crace J. Does long term use of psychiatric drugs cause more harm than good? BMJ 2015; 350: h2435.

9Azagra R, López Expósito F, Martín Sánchez JC, Aguyé Batista A, et al. Incidencia de la fractura de fémur en España (1997-2010). Med Clín (Barc) 2015; 145: 465-70.

Data d'actualització:  21.06.2016