• Imprimeix

Riscos de l'ús d'antipsicòtics en gent gran (juny 2016)

Senyal

L’ús d’antipsicòtics “clàssics” i “atípics” per al tractament simptomàtic de l’agressivitat i de símptomes psicòtics en pacients amb demència incrementa el risc d’ictus i la mortalitat.1,2
El 2008 l’EMA i l’AEMPS van recomanar limitar-ne l’ús a situacions que no es resolguin amb altres mesures, durant el temps més curt possible, amb reconsideració de la prescripció a cada visita de seguiment, i amb vigilància estreta del pacient.3

Els anys 1995-2004 el consum d’antipsicòtics es va multiplicar per tres, possiblement a causa del seu ús en indicacions no autoritzades, la més freqüent de les quals probablement és el tractament de pacients amb demència.

Per altra banda, la prescripció simultània de dos o més antipsicòtics no està clínicament justificada.

 

Pregunta

Convé conèixer:

  • El nombre de persones de més de 70 anys que reben antipsicòtics típics i atípics, per edat i sexe.
  • El nombre de persones de més de 70 anys que prenen dos o més antipsicòtics de manera simultània.
  • El nombre de persones de més de 70 anys que prenen medicaments per a la malaltia d’Alzheimer i antipsicòtics de manera simultània.

 

Hipòtesi

L’increment del consum d’antipsicòtics observat en els darrers anys no es deu a un increment de la prevalença de psicosis greus, sinó a un increment de l’ús d’aquests fàrmacs en indicacions no autoritzades o no recomanades.

Una d’aquestes situacions o indicacions no autoritzades seria el tractament puntual d’episodis d’agitació en persones grans, possiblement amb demència.

En conseqüència, convé examinar l’ús d’antipsicòtics en gent gran, la seva durada i la seva associació amb l’ús de fàrmacs per al tractament de la demència d’Alzheimer.

 

Mètodes

La font d'informació utilitzada per a l‘anàlisi és el Registre de prestació farmacèutica del Servei Català de la Salut.

Els fàrmacs inclosos al present estudi corresponen als codis N05AA a N05AX de la Classificació ATC. S’han considerat antipsicòtics “atípics” els següents: clozapina (N05AH02), sertindole (N05AE03), ziprasidona (N05AE04), olanzapina (N05AH03), quetiapina (N05AH04), asenapina (N05AH05), amisulprida (N05AL05), risperidona (N05AX08), clotiapina (N05AX09), aripiprazole (N05AX12) i paliperidona (N05AX13).

Només s'inclou informació dels medicaments dispensats en oficines de farmàcia finançats a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Per examinar la distribució del consum per edats i sexes, el període d’anàlisi ha estat de gener a desembre de 2015.

Per a l'anàlisi de l’associació de més d’un antipsicòtic, s’ha examinat el maig de 2015.

Per examinar el tractament concomitant amb fàrmacs per a la demència d’Alzheimer, s’ha analitzat el 2n trimestre de 2015.

 

Resultats

A Catalunya, entre gener i desembre de 2015 es van dispensar fàrmacs antipsicòtics a 89.431 persones de més de 70 anys (29.102 homes i 60.329 dones). Per tant, va rebre antipsicòtics un 9,12% dels més grans de 70 anys (7,25% dels homes i 10,42% de les dones) (figura 1). Van rebre una mitjana de 7,5 envasos per pacient, de manera que hi va haver 55.894 anys-pacient d’exposició a antipsicòtics.

 

 

 

 

 

Figura 1. Prevalença del consum d’antipsicòtics en gent gran, per edat i sexe (homes: blau clar; dones: blau fosc) (Catalunya, 2015).

 

 

 

 

 

Dels 666.962 envasos d’antipsicòtics dispensats a més grans de 70 anys durant el 2015, 142.238 (21,3%) van ser d’antipsicòtics “clàssics” i 524.724 (78,7%) van ser dels anomenats antipsicòtics “atípics”. La durada del tractament va ser més llarga amb antipsicòtics “atípics” (8,2 envasos per pacient i any) que amb els ”clàssics” (4,4 envasos per pacient i any).

Dels 35.596 pacients que van rebre antipsicòtics el mes de maig, 2.384 (6,7%) van rebre més d’un d’aquests fàrmacs en el mateix mes.

 

Taula 1. Antipsicòtics més dispensats a Catalunya a persones més grans de 70 anys.

 

Fàrmac

Persones tractades 

(n)

Envasos dispensats 

(n)

Envasos per persona

DDD consumides

 (n)

DDD per persona

DDD per envàs

Quetiapina

40.115

318.026

7,93

2.401.357

60

7,55

Risperidona

25.568

138.452

5,41

1.370.489

54

9,90

Olanzapina

4.235

47.209

11,1

778.083

184

16,5

Haloperidol

12.765

54.524

4,27

421.516

33

7,73

Aripiprazole

1.228

11.888

9,68

179.293

146

15,0

Sulpirida

16.157

59.017

3,65

119.215

7

2,02

Paliperidona

503

4.285

8,51

101.966

203

23,8

Flufenazina

246

982

3,99

81.950

313

83,5

 

En el 2n trimestre de 2015, 54.315 pacients de 70 anys o més van rebre un antipsicòtic. Un 16,9% (9.158) va rebre simultàniament algun fàrmac per a la demència d’Alzheimer. Un 71,5% tenia 80 anys o més, i un 68,4% eren dones.

Conclusions

A Catalunya, en 1 any, prop de 90.000 persones de més de 70 anys van rebre algun antipsicòtic (7,5 envasos per pacient). Gairebé un 80% dels antipsicòtics consumits van ser dels anomenats “atípics”.

La prevalença del tractament amb antipsicòtics augmenta amb l’edat; entre els més grans de 90 anys és de 20,91%.

La prevalença d’ús d’antipsicòtics va ser més alta en dones (10,4% de les més grans de 70 anys de Catalunya) que en homes (7,25%). De cada tres pacients tractats, dos eren dones.

La durada del tractament amb antipsicòtics “atípics” va ser d’entre 8 i 9 mesos,  comparat amb 4-5 mesos amb els “clàssics”. Segons l’EMA, la prescripció dels antipsicòtics a gent gran ha de ser puntual i de curta durada.

Gairebé un 7% dels més grans de 70 anys tractats amb antipsicòtics reben més d’un d’aquests fàrmacs. No hi ha justificació clínica per prescriure més d’un antipsicòtic de manera concomitant.

Un 17% dels més grans de 70 anys que reben antipsicòtics pren també medicació per a la demència d’Alzheimer (9.158 pacients). Es calcula que a Catalunya hi ha uns 30.000 pacients més grans de 70 anys que reben tractament farmacològic per a la malaltia d’Alzheimer, de manera que sembla que un terç dels pacients tractats amb fàrmacs per a la demència també rep antipsicòtics.

Els antipsicòtics allarguen l’interval QT de l’ECG i incrementen el risc de mort sobtada. En un estudi als EUA, l’excés d’incidència de mort sobtada en més grans de 70 anys va ser de 47,6 per 10.000 persones tractades i any.5La projecció no ajustada d’aquesta xifra a les actuals xifres de consum a Catalunya donaria 425 casos de mort sobtada en més grans de 70 anys, atribuïbles a fàrmacs antipsicòtics. Convindria revisar amb detall la repercussió sanitària d’aquest risc i analitzar el risc de mort sobtada en relació amb antipsicòtics associats a altres fàrmacs que també incrementen la durada de l’interval QT.

Referències

1AEMPS. Risperidona: riesgo de episodios isquémicos cerebrales en pacientes con demencia. Restricción de las condiciones de uso. Nota Informativa Ref 2004/04, 2004.

http://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/seguridad/2004/NI_2004-04_risperidona.htm

2AEMPS. Nuevos datos de seguridad sobre los antipsicóticos olanzapina y risperidona en el tratamiento de pacientes ancianos con psicosis o trastornos de conducta asociados a demencia. Nota Informativa Ref 2004/03, 2004.

http://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/seguridad/2004/NI_2004-03_olanzapina-risperidona.htm

3AEMPS. Antipsicóticos clásicos y aumento de mortalidad en pacientes ancianos con demencia. Nota Informativa Ref 2008/19, 2008.

http://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/seguridad/2008/docs/NI_2008-19_antipsicoticos.pdf

4AEMPS. Utilización de antipsicóticos en España (1992-2006).

http://www.aemps.gob.es/medicamentosUsoHumano/observatorio/docs/antipsicoticos.pdf

5Ray WA, Chung CP, Murray KT, Hall K, Stein M. Atypical antipsychotic drugs and the risk of sudden cardiac death. N Engl J Med 2009; 360: 225-35.

Data d'actualització:  21.06.2016